Elen - Visc a la pluja

Si no puges les escales per preferir comoditat Et mancarà la perspectiva per poder aprendre a volar La copa no és mig buida L'esperança és melodia, que ostenta la veritat Visc a la pluja, jo soc dins el fons Al costat de davant, però mai no em trobaràs L'endevinalla que tanca els teus ulls Quan arriba la nit, quan s'apropa el perill L'harmonia del silenci, la geometria de la llum La poesia del plaer, la sort, l'abisme i la passió Qüestió de perspectiva L'esperança és melodia, que ostenta la veritat Visc a la pluja, jo soc dins el fons Al costat de davant, però mai no em trobaràs L'endevinalla que tanca els teus ulls Quan arriba la nit, quan s'apropa el perill Visc a la pluja, jo soc dins el fons Al costat de davant, però mai no em trobaràs L'endevinalla que tanca els teus ulls Quan arriba la nit, quan s'apropa el perill Buscant l'equilibri no he trobat raons per deixar d'estar-hi boig Sent contradicció, falta de serenitat Caos en ordre sembla, la consciència ens matarà Si no puges les escales